El simbol Omega (Ω)

EL SÍMBOL OMEGA :Ω

És la vintena quarta i última lletra de l'alfabet grec. 

La seva forma recorda a una Ο oberta per baix. 

Fonèticament es pronunciava com una O llarga d'obertura mitjana. 

Aquesta denominació és d'origen bizantí.

En el sistema de numeració grega té un valor de 800.

Com és l'última lletra de l'alfabet, l'omega pot ser usada per denotar la fi d'alguna cosa, com a oposat d'alfa, que simbolitzava el començament. Per exemple, «Jo sóc l'alfa i l'omega, el primer i l'últim, el principi i la fi» (Apocalipsi 22.13).

En la religió catòlica, es diu que Jesucrist és "l'alfa i l'omega", ja que és el començament i la fi de totes les coses.

L'origen del símbol d'omega majúscula ha estat durant temps tema de debat entre els experts ja que el símbol data d'abans de la creació de l'alfabet grec i pot ser examinat en diferents cultures sense relació portant a diferents teories al respecte.

-El símbol omega en minúscula.(ω)

Es utilitzada com a símbol:

En física, per la velocitat angular o freqüència angular.

En matemàtiques, es utilitzat com a primer nombre ordinal.

En telecomunicacions, es relaciona amb l'espectre d'una senyal contínua.

En electricitat, es la pulsació d'una senyal.

A bioquímica, s'utilitza per a indicar el nombre de carbonis de la cadena alifàtica d'un àcid gras.

-El símbol omega en majúscula. (Ω)

Es utilitzada com a símbol:

En física, per una part representa la resistència elèctrica d'un material, i per altre costat representa l'Ohm.

En estadística, representa l'espai mostral.

A les ciéncies de la computació, representa el conjunt de totes les funcions de complexitat, que són cota inferior d'una altra funció donada.

En telecomunicacions, esta relacionada amb l'espectre d'una senyal discreta. 

En la meva opinió es un símbol molt valorat per la religió cristiana, ja que té un significat molt important, dient que el Déu d'aquesta religió és l'alfa i l'omega, el principi i el final dels temps.Això demostra l'antigitat del nostre símbol.

Per a cercar més informació, clica aquí.

Advent

Temps d'advent

  
Començament: L'Advent és el començament de l'any litúrgic, i comença el diumenge següent de la festa de Jesucrist. 
Fi: Advent ve d' "adventus", o sigui, vinguda, arribada, proper al 30 de novembre i acaba el 24 de desembre. Forma una unitat amb Nadal i l'Epifania. 
Color: La litúrgia en aquest temps és morada.  
Sentit: El sentit de l'advent és avivar en els creients l'espera del Senyor. 
Duració: Dura 4 setmanes. 
 
Parts: Es pot parlar de 2 parts en l'advent:

• 1. des del primer diumenge el 16 de desembre, amb marcat caràcter escatològic, mirant la vinguda del Senyor al final dels temps;
  2. des del 17 de desembre al 24 de desembre, és l'anomenada "Setmana Santa" del Nadal, i s'orienta a preparar més explícitament la vinguda de Jesucrist, en la història del Nadal.

 En la religió cristiana, s'anomena advent el període de desembre previ a Nadal. Dura quatre setmanes que es poden marcar amb espelmes. És la preparació espiritual per a una de les festes més importants del calendari cristià.

Durant aquest període és quan es dóna menjar al tió de Nadal. En la tradició anglosaxona que s'està imposant, hi ha calendaris infantils amb xocolates que es mengen cada dia.

 La paraula de "advent" prové del llatí i vol dir "arribada". En el cas cristià, "advent" s'associa amb l'arribada del Nadal, que es correspon al naixement de Jesucrist.

 L'advent dura de 21 a 28 dies, atès que se celebren els quatre diumenges més pròxims a Nadal. Marca l'inici de l'any litúrgic a gairebé totes les confessions cristianes. Va ser iniciada per Abraham. Durant aquest període, els feligresos, terme que es refereix a persones que pertanyen a una parròquia i hi són fidels, es comencen a preparar per celebrar la commemoració del naixement de Jesucrist i per renovar l'esperança en la segona Vinguda de Crist Jesús, al final dels temps.

CORONA D'ADVENT 

Durant l'advent, en certes cultures, normalment a la cultura cristiana, tothom prepara a cada llar i a l'església una corona de flors, anomenada corona d'advent, amb quatre espelmes, una per a cada diumenge d'advent. Hi ha una petita tradició d'advent: a cada una d'aquestes quatre espelmes s'assigna una virtut que s'ha de millorar en aquesta setmana, per exemple: la primera, l'amor; la segona, la pau; la tercera, la tolerància; i, la quarta, la fe.

Clica aquí per a veure una breu explicació del temps d'advent.

Judit

JUDIT

Els israelites residents a Judea van sentir explicar el tracte que Holofernes, rei d'Assíria, havia donat a altres nacions i com havia saquejat i destruit els temples. Van decidir defensar-se; envien missatgers per tot el territori acorden ocupar tots el cims de les muntanyes més altes, i van fortificar les poblacions que s'hi aixecaven. El sacerdot de Jerusalem, Joaquim, escriu als habitants amb l'ordre d'ocupar els accessos de la muntanya per on s'entra a Judea.

Al día seguent el rei d'Assíria ordenà a tot el seu exèrcit, que era molt nombrós, que ocupessin els accessos a la muntanya i que ataquèssin als israelites. Els israelites s'estaven desmoronant davant d'aquesta multitud.

Els generals d'Holofernes propossen per a evitar la mort de molts soldats, que en lloc d'enfrontar-s'hi amb ells, que primer s'apoderin de la font que proporciona l'aigüa als israelites, de manera que quan la set els consumeixi la ciutat es rendiria. Així ho van voler fer.

Judit, filla de Merarí, una dona viuda des de feia més de tres anys, es va assabentar de la situació i mana a la seva serventa que cridi als ancians, que són les autoritats de la ciutat, i els hi diu que no està ben fet aixó de defensar-se d'aquesta manera, ja que ells deien que donarien la ciutat a l'enemic si Déu no els ajudava.

Judit li prega a Déu que ell fes que tot el poble i les seves tribus s'adonesin que ell és Deu totpoderós i que Israel no té cap altre protector. Així doncs, Judit es treu el seu vestit de viuda i es posa el vestit de festa, i es posa totes les joies de que disposa, per a atreure la mirada de qualsevol home.

Demana que li obrin la porta de la ciutat i s'en va amb la seva serventa a parlar amb Holofernes. Diu als homes assíris que troba més endevant que està fugint de la seva gent, i que ensenyarà al seu rei un camí per on podrà pujar i apoderar-se de tota la regió muntanyosa sense perdre cap home. Els assíris queden molt impresionats per la bellesa d'aquesta i la porten a la tenda on es troba Holofernes , que li agraden molt les seves paraules. Així, la dona es queda amb els enemics quatre dies, i li demana al rei que cada nit li obrissin la porta per a fer una pregària cada nit. L'últim dia, li demanen a Judit, meravellats per la bellesa i saviessa d'aquesta, que vagi a menjar amb ells, cosa que fins ara no havia fet, i ella accedeix; quan es troba allà, amb Holofernes, que no havia parat de beure contemplant la bellesa de la dona, ell es queda adormit al llit i ella li talla el cap i el guarda amb les provisións. Van sortir totes dues, ella i la serventa, com tenien de costum, per anar a la pregària.

Tornen a la muntanya fins a les portes del seu poble, on Judit mostrà el cap del rei d'Assíria, dient que el senyor s'havia valgut d'una sola dona per a fer-lo morir.

D'aquesta manera, quan els enemics veuen al seu rei queden aturdits i es crea el pànic; tothom fui per tots els camins en totes les direccions, i en veure-ho, els israelites els persegueixen. Van saquejar el campament Assíri enduguent-se un botí d'un valor incalculable. Tot el poble agraeïx a Judit el que ha fet per ells.

Religió

Pentateuc.

Vol dir "5 rotllos". També anomenat Torà, es un conjunt format per els cinc primers llibres de la Bíblia, que la tradició atribueix a l' hebreu Moisès. Aquests llibres són:
-Gènesi
-Èxode
-Levític
-Nombres
-Deuteronim

Gènesi.

 Vol dir "naixement, creació, origen". Es el primer llibre del Torà i també és el primer llibre de la Bíblia hebrea (AT).

 No té un autor concret; es diu que va ser redactat per varis religiosos i té molts autors. Els termes bàsics són "promesa, elecció, aliança".

Aquest llibre també te més d'un punt de vista a l'hora de parlar de la creació de l'home i el món.

Per a molts, els últims 11 capitols del gènesi mereixen ser considerats a part de la resta, ja que descriuen de forma popular l'origen i la creació del món; l'home i la vida en general. Actualment la majoría dels cristians consideren els primers capitols com a escrits simbòlics, que no han de ser entesos de forma literaria, però algunes persones creuen que aquests escrits són històricament correctes.

Hi ha dos explicacións possibles de la creció del món, i es la primera contradicció sustancial que diuen:

-"I va crear Dèu a l'home a la seva imatge, a imatge de Dèu el va crear. Home i femella els va crear."

Gn (1,27)

-"I de la costella que Dèu va prendre a l'home, va fer una dona, i la va portar a l'home."

Gn (2,22)

La diferència a tenir en compte es que a la primera explicació l'home i la dona són tractats com a iguals, i a la segona explica que de l'home en treu la dona per a que ell no estigui sol, donant-li més importància.

Calendari litúrgic

Aquí penjo un prezi del calendari litúrgic de l'esglesia catòlica, on s'explica l'organització dels diversos temps i solemnitats durant l'any, com a forma de celebrar la història de la salvació.
Per a veure-ho, clica aquí.

Explicació 10 plagues d' Egipte

Explicació científica de les 10 plagues d'Egipte

Riu vermell: El terratrèmol provoca que dintre de l'àrea egipcia es trenquin les boses d'aire, que contenien gas amb altes concentracions de ferro y al fer contacte amb l'oxígen van formar rovell que provoca el color vermell de l'aigüa. Els peixos, al tenir falta d'oxigen moren y s'acumulen a la riba.

Granotes: A excepció dels peixos de mar, les granotes segueixen vives ja que poden sortir a la superfície, i com que no poden tornar a l'aigüa es queden en els sembrats menjant-se tot el que troben al seu pas.

Polls: Sense aigüa neta i amb els peixos podrits a tots els llacs i al mar, comença a creixer una plaga de polls.

Mosques: De la mateixa manera que amb el polls pasa amb les mosques



Bestiar mort: Els animals domèstics, sense aigüa neta i amb condicions infeccioses permanents, van morint.



Úlceres: Es basa en les conseqüencies directes del problema ambiental provocat pel cataclisme i la liberació de gasos tòxics al terra. També s'ha de tenir en compte que el fum tòxic del volcà va recorrer 800 km de distància fins a Egipte.



Calamarsa: Al mateix temps que l'aire va portar aquest gas tòxic, va portar també les cendres fumejants que, arribades a un cert punt en l'estratosfera es barregen amb l' humitat i cauen juntes, tal com diu la Bíblia que cauría gel (provocat per la humitat) i foc (les cendres del volcà) alhora.



Llangostes: Els successos climàtics recents implicaven una alteració de l'ecosistema i les gelades a Egipte van atreure l'arribada de les llangostes, que van arrasar amb tot.



Tenebres: En completar l'arribada del núvol de cendres es van trobar amb una foscor total. El volcà al erupcionar deixa anar gran quantitat de cendres, cobrint el cel amb un gran núvol d'aquesta.



Mort dels primogènits: En un moment determinat un núvol de diòxid de carboni des de terra que es capaç de matar mentre es trobaven concentrades abans de dissipar-se. Els primogènits egipcis gaudien de privilegis culturals i un d'ells era dormir en la planta més baixa. Van ser els més exposats a aquest gas i van morir.

Bon dia