Els evangelis sinòptics

Els evangelis sinòptics són tres dels evangelis canònics, en concret els de Mateu, Marc i Lluc. El terme sinòptic prové del grec:
 - συν; vol dir "junt"
 -οψις; vol dir "veure"
Els tres primers evangelis són anomenats sinòptics perquè responen a un mateix esquema literari de fons i perquè contenen molts materials comuns, de tal manera que és possible d'obtenir una «visió de conjunt» dels textos aportats.
L'any 1766, J.J. Griesbach va presentar la seva sinopsi sobre els tres evangelis, organitzant les parts comunes en un format de columnes. L'estudi de Griesbach va guanyar popularitat en l'ambient acadèmic, el que va dur a anomenar els tres evangelis "els sinòptics". 
Per a justificar aquest fenòmen -el problema sinòptic- s'han donat diverses explicacions en una de sola:

-La teoria de les dues fonts.
L'Evangeli segons Marc seria el més antic dels evangelis. Els evangelis segons Lluc i Mateu dependrien, sense que hi hagi contactes entre l'un i l'altre, de l'Evangeli segons Marc. A més, integrarien un document comú a ells dos, però desconegut per Marc (l'anomenada font Q, que consistia en una col·lecció de paraules de Jesús)
D'altra banda, caldria considerar les tradicions pròpies que haurien arribat tant a Mateu com a Lluc.
 Per tant, aquesta teoria, dóna raó de molts problemes plantejats per l'anàlisi dels textos. 

Esquema bàsic dels tres evangelis sinòptics.

1. Preparació del ministeri de Jesús (Mt 1,1-4,11; Mc 1,1-13; Lc 1,1-4,13).
2. Ministeri de Jesús a Galilea (Mt 4,12-16,12; Mc 1,14-8,26; Lc 4,14-9,50).
3. Pujada de Jesús a Jerusalem (Mt 16,13-20,34; Mc 8,27-10,52; Lc 9,51-19,44).
4. Ministeri de Jesús a Jerusalem. Passió, mort i resurrecció (Mt 21,1-28,20; Mc 11,1-16,8; Lc 19,45-24,53).

Cada evangelista distribueix els materials de la manera que li sembla més oportuna. Lluc, pel seu costat, explica breument l'ascensió de Jesús (Lc 24,50-53), escena que reprendrà al començament del llibre dels Fets dels Apòstols (Ac 1,3-11). 

Hi han 330 versets en comú als tres evangelis.

El fet sinòptic ens fa adonar del respecte que les primeres comunitats cristianes senten per la tradició que arrenca de Jesús mateix.Aquesta tradició s'expressa en la memòria viva d'una fe que trobà a poc a poc la seva expressió escrita.

Simbols:

-Lluc: Un brau.





-Marc: Un lleó.










-Mateu: Un home.

El problema mundial de l'aigua

Per a entrar al power, clica al power point

El nadal i les seves xifres

El nadal i les seves xifres

-Referent al que s'ha gastat la gent en menjar, regals, etc.

La principal conclusió és que la despesa mitjana dels consumidors (al nadal) continua la tendència decreixent iniciada el 2008 , situant-se el cost mitjà de cada persona en 514 euros , és a dir , 46 euros menys que el 2010.
Els espanyols en les pròximes festes nadalenques tenen el consum més baix des de 2008 , any en què es van començar a notar les conseqüències de la crisi en què avui seguim immersos . En els últims anys s'ha reduït en 300 euros la despesa prevista pels consumidors , fet que suposa un descens del 49% en els últims cinc anys.
El capítol en què els consumidors gastaran més diners en aquestes festes serà el de l'alimentació a la llar . La mitjana nacional se situa en els 191 euros , un 2% més que el 2011 , el que s'explica en el fet que  "malgrat que els consumidors compren menys productes que altres anys per la crisi , pateixen l'escalada que han experimentat els preus dels aliments" . Catalunya serà la regió on més diners es gastarà en menjar , mentre que a l'altre extrem se situa Extremadura i Canàries .
Quant a les joguines i regals seran una altra de les partides que més despeses comporta . A Madrid la despesa baixa als 190 euros , molt per sobre dels 135 euros que tenen previst gastar els canaris . La despesa baixa un 12% respecte al 2011 .

-Referent als desplaçaments que s'han produït en cotxe, avió, tren, etc. (EN TOTAL)

La Direcció General de Trànsit (DGT) preveu que aquestes festes es produeixin 16 milions de desplaçaments de llarg recorregut per les carreteres espanyoles. El nombre més elevat es produirà entre aquest divendres, que comença l'operació especial a les 15:00 hores, i el dia de Nadal, amb 4.750.000 desplaçaments previstos, segons ha informat Trànsit.
Mentrestant, entre divendres 28 desembre 2012 fins al gener 1, 2013 estan previstos 4 milions de desplaçaments, i en la tercera i última fase de l'operació desplegada per la DGT, entre el divendres 4 de gener i 24 hores del dilluns 7 de gener, 3.650.000 desplaçaments.

-Referent als morts que hi ha hagut.

Dels 28 morts durant Nadal, entre el 24 i 25 de desembre, 13 van perdre la vida en accidents de trànsit, en 12 dels quals va haver motociclistes involucrats. En comparació amb l'any 2012, es van registrar 13 morts per la mateixa raó, i 11 van involucrar a motociclistes.

A més d'aquests accidents fatals, hi van haver 8 ofegaments, 5 homicidis i 2 suïcidis. A més es van registrar 83 persones agafades i 25 detingudes.
Es va assenyalar que l'any passat hi va haver 32 víctimes fatals durant les festes, quatre més en relació al 2013. Pel que fa a Any Nou va manifestar que estadísticament solen haver-hi menys morts que per Nadal.

-Referent als costums de la gent, quants fan regals al nadal, quants a reis.

En la publicitat mediàtica nadalenca, Santa Claus juga per igual, paper primordial de productes i firmes per motivar al consumidor. Fins i tot, el tradicional Desfilada dels Reis Mags, organitzat cada any pel Cos de Bombers de Santo Domingo, i encapçalat per Melcior, Gaspar i Baltasar, muntats en coratjosos cavalls, ja ha inclòs en el mateix, a Santa Claus, com una de les seves atraccions per a grans i petits.
El cas és que ja, i per aquesta època nadalenca, és més comú escoltar els nens a dir, "li vaig a demanar a Santa, que em porti ...", tot i que encara se senti també, "espero que els Reis Mags em posin ... . ".

-Referent a les campanyes de recollida de diners com la Marató de TV3. 

Per a buscar informació de la recollida de diners, entre d'altres coses, de la Marató de TV3, clica aquí.

La candelera

LA CANDELERA

La Candelera és la que, a 40 dies del Nadal (se celebra el dia 2 de febrer), commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la Purificació de la seva mare, Maria, un ritus obligatori en la tradició jueva basat en l'oferta i benedicció de candeles de cera. La tradició marca el dia d'avui com el dia de desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal.

La Presentació del Nen Jesus i la Purificació de Maria és una de les festes més antigues d'entre les tributades a Maria durant l'any. Va ser introduïda a la litúrgia cristiana pel papa Gelasi I l'any 496. El Papa Gelasi I va introduir la festa com a continuació de diverses tradicions gregues i romanes que se celebraven per aquestes dates.

En temps de Jesucrist, 40 dies després que una dona hagués donat a llum, havia d'anar al temple a presentar el nounat als sacerdots i fer una petita ofrena. Hi tenia lloc un ritus de purificació de la mare. Segons la tradició cristiana, com que Jesús va néixer el 25 de desembre, 40 dies més tard, és a dir, el 2 de febrer, Maria va anar a presentar-lo als sacerdots. La celebració cristiana de la Candelera rememora i recrea aquest fet.

Recrea el que va fer la Mare de Déu quaranta dies després d'haver infantat Jesús, a càrrec de les dones que han infantat durant l'any anterior, dones embarassades, dones que hagin perdut un infant o dones vidues. La processó es desenvolupa a l'exterior o interior de l'església i els que l'efectuen van armats amb grans candeles de cera enceses.

És la festa de la llum i es beneeixen candeles, que tenen virtuts protectores. Antigament, es repartien candeles beneïdes durant aquest dia.

Tradicionalment s'ha considerat una data per pronosticar la meteorologia. El 2 de febrer és al punt mitjà exacte entre l'inici i la fi de l'hivern, per la qual cosa el poble ha fet del dia un observatori de predicció temporal.

Una altra interpretació, més assenyada, és que si la nit de la Candelera hi ha lluna nova, és quan la primavera s'avança; si, per contra, hi ha lluna plena, indica que la primavera tardarà més en arribar.

Una creença popular, estesa a les zones muntanyoses del continent europeu, és que pels volts d'aquesta data els óssos comencen a despertar de la seva hibernació.

També arriben les primeres cigonyes, primer símptoma de la millora en el temps i que la primavera comença a treure el cap; el dia ja s'ha allargat.

Aquest día se celebra a Amèrica del Nord el "dia de la marmota".

Aquest es un link per a saber alguna cosa més sobre aquesta tradició:

Al video es mostra com coincidint amb el dia de la Candelera, Tomàs Molina ens fa una previsió de quant durarà el fred. Ens ensenya diversos mètodes tradicionals de previsió, com la marmota als Estats Units, o el calendari del pagès. I també ens fa la previsió pels dies de Setmana Santa.

Per a una breu explicació sobre aquests costums, clica aquí.

El simbol Omega (Ω)

EL SÍMBOL OMEGA :Ω

És la vintena quarta i última lletra de l'alfabet grec. 

La seva forma recorda a una Ο oberta per baix. 

Fonèticament es pronunciava com una O llarga d'obertura mitjana. 

Aquesta denominació és d'origen bizantí.

En el sistema de numeració grega té un valor de 800.

Com és l'última lletra de l'alfabet, l'omega pot ser usada per denotar la fi d'alguna cosa, com a oposat d'alfa, que simbolitzava el començament. Per exemple, «Jo sóc l'alfa i l'omega, el primer i l'últim, el principi i la fi» (Apocalipsi 22.13).

En la religió catòlica, es diu que Jesucrist és "l'alfa i l'omega", ja que és el començament i la fi de totes les coses.

L'origen del símbol d'omega majúscula ha estat durant temps tema de debat entre els experts ja que el símbol data d'abans de la creació de l'alfabet grec i pot ser examinat en diferents cultures sense relació portant a diferents teories al respecte.

-El símbol omega en minúscula.(ω)

Es utilitzada com a símbol:

En física, per la velocitat angular o freqüència angular.

En matemàtiques, es utilitzat com a primer nombre ordinal.

En telecomunicacions, es relaciona amb l'espectre d'una senyal contínua.

En electricitat, es la pulsació d'una senyal.

A bioquímica, s'utilitza per a indicar el nombre de carbonis de la cadena alifàtica d'un àcid gras.

-El símbol omega en majúscula. (Ω)

Es utilitzada com a símbol:

En física, per una part representa la resistència elèctrica d'un material, i per altre costat representa l'Ohm.

En estadística, representa l'espai mostral.

A les ciéncies de la computació, representa el conjunt de totes les funcions de complexitat, que són cota inferior d'una altra funció donada.

En telecomunicacions, esta relacionada amb l'espectre d'una senyal discreta. 

En la meva opinió es un símbol molt valorat per la religió cristiana, ja que té un significat molt important, dient que el Déu d'aquesta religió és l'alfa i l'omega, el principi i el final dels temps.Això demostra l'antigitat del nostre símbol.

Per a cercar més informació, clica aquí.

Advent

Temps d'advent

  
Començament: L'Advent és el començament de l'any litúrgic, i comença el diumenge següent de la festa de Jesucrist. 
Fi: Advent ve d' "adventus", o sigui, vinguda, arribada, proper al 30 de novembre i acaba el 24 de desembre. Forma una unitat amb Nadal i l'Epifania. 
Color: La litúrgia en aquest temps és morada.  
Sentit: El sentit de l'advent és avivar en els creients l'espera del Senyor. 
Duració: Dura 4 setmanes. 
 
Parts: Es pot parlar de 2 parts en l'advent:

• 1. des del primer diumenge el 16 de desembre, amb marcat caràcter escatològic, mirant la vinguda del Senyor al final dels temps;
  2. des del 17 de desembre al 24 de desembre, és l'anomenada "Setmana Santa" del Nadal, i s'orienta a preparar més explícitament la vinguda de Jesucrist, en la història del Nadal.

 En la religió cristiana, s'anomena advent el període de desembre previ a Nadal. Dura quatre setmanes que es poden marcar amb espelmes. És la preparació espiritual per a una de les festes més importants del calendari cristià.

Durant aquest període és quan es dóna menjar al tió de Nadal. En la tradició anglosaxona que s'està imposant, hi ha calendaris infantils amb xocolates que es mengen cada dia.

 La paraula de "advent" prové del llatí i vol dir "arribada". En el cas cristià, "advent" s'associa amb l'arribada del Nadal, que es correspon al naixement de Jesucrist.

 L'advent dura de 21 a 28 dies, atès que se celebren els quatre diumenges més pròxims a Nadal. Marca l'inici de l'any litúrgic a gairebé totes les confessions cristianes. Va ser iniciada per Abraham. Durant aquest període, els feligresos, terme que es refereix a persones que pertanyen a una parròquia i hi són fidels, es comencen a preparar per celebrar la commemoració del naixement de Jesucrist i per renovar l'esperança en la segona Vinguda de Crist Jesús, al final dels temps.

CORONA D'ADVENT 

Durant l'advent, en certes cultures, normalment a la cultura cristiana, tothom prepara a cada llar i a l'església una corona de flors, anomenada corona d'advent, amb quatre espelmes, una per a cada diumenge d'advent. Hi ha una petita tradició d'advent: a cada una d'aquestes quatre espelmes s'assigna una virtut que s'ha de millorar en aquesta setmana, per exemple: la primera, l'amor; la segona, la pau; la tercera, la tolerància; i, la quarta, la fe.

Clica aquí per a veure una breu explicació del temps d'advent.

Judit

JUDIT

Els israelites residents a Judea van sentir explicar el tracte que Holofernes, rei d'Assíria, havia donat a altres nacions i com havia saquejat i destruit els temples. Van decidir defensar-se; envien missatgers per tot el territori acorden ocupar tots el cims de les muntanyes més altes, i van fortificar les poblacions que s'hi aixecaven. El sacerdot de Jerusalem, Joaquim, escriu als habitants amb l'ordre d'ocupar els accessos de la muntanya per on s'entra a Judea.

Al día seguent el rei d'Assíria ordenà a tot el seu exèrcit, que era molt nombrós, que ocupessin els accessos a la muntanya i que ataquèssin als israelites. Els israelites s'estaven desmoronant davant d'aquesta multitud.

Els generals d'Holofernes propossen per a evitar la mort de molts soldats, que en lloc d'enfrontar-s'hi amb ells, que primer s'apoderin de la font que proporciona l'aigüa als israelites, de manera que quan la set els consumeixi la ciutat es rendiria. Així ho van voler fer.

Judit, filla de Merarí, una dona viuda des de feia més de tres anys, es va assabentar de la situació i mana a la seva serventa que cridi als ancians, que són les autoritats de la ciutat, i els hi diu que no està ben fet aixó de defensar-se d'aquesta manera, ja que ells deien que donarien la ciutat a l'enemic si Déu no els ajudava.

Judit li prega a Déu que ell fes que tot el poble i les seves tribus s'adonesin que ell és Deu totpoderós i que Israel no té cap altre protector. Així doncs, Judit es treu el seu vestit de viuda i es posa el vestit de festa, i es posa totes les joies de que disposa, per a atreure la mirada de qualsevol home.

Demana que li obrin la porta de la ciutat i s'en va amb la seva serventa a parlar amb Holofernes. Diu als homes assíris que troba més endevant que està fugint de la seva gent, i que ensenyarà al seu rei un camí per on podrà pujar i apoderar-se de tota la regió muntanyosa sense perdre cap home. Els assíris queden molt impresionats per la bellesa d'aquesta i la porten a la tenda on es troba Holofernes , que li agraden molt les seves paraules. Així, la dona es queda amb els enemics quatre dies, i li demana al rei que cada nit li obrissin la porta per a fer una pregària cada nit. L'últim dia, li demanen a Judit, meravellats per la bellesa i saviessa d'aquesta, que vagi a menjar amb ells, cosa que fins ara no havia fet, i ella accedeix; quan es troba allà, amb Holofernes, que no havia parat de beure contemplant la bellesa de la dona, ell es queda adormit al llit i ella li talla el cap i el guarda amb les provisións. Van sortir totes dues, ella i la serventa, com tenien de costum, per anar a la pregària.

Tornen a la muntanya fins a les portes del seu poble, on Judit mostrà el cap del rei d'Assíria, dient que el senyor s'havia valgut d'una sola dona per a fer-lo morir.

D'aquesta manera, quan els enemics veuen al seu rei queden aturdits i es crea el pànic; tothom fui per tots els camins en totes les direccions, i en veure-ho, els israelites els persegueixen. Van saquejar el campament Assíri enduguent-se un botí d'un valor incalculable. Tot el poble agraeïx a Judit el que ha fet per ells.