El simbol Omega (Ω)

EL SÍMBOL OMEGA :Ω

És la vintena quarta i última lletra de l'alfabet grec. 

La seva forma recorda a una Ο oberta per baix. 

Fonèticament es pronunciava com una O llarga d'obertura mitjana. 

Aquesta denominació és d'origen bizantí.

En el sistema de numeració grega té un valor de 800.

Com és l'última lletra de l'alfabet, l'omega pot ser usada per denotar la fi d'alguna cosa, com a oposat d'alfa, que simbolitzava el començament. Per exemple, «Jo sóc l'alfa i l'omega, el primer i l'últim, el principi i la fi» (Apocalipsi 22.13).

En la religió catòlica, es diu que Jesucrist és "l'alfa i l'omega", ja que és el començament i la fi de totes les coses.

L'origen del símbol d'omega majúscula ha estat durant temps tema de debat entre els experts ja que el símbol data d'abans de la creació de l'alfabet grec i pot ser examinat en diferents cultures sense relació portant a diferents teories al respecte.

-El símbol omega en minúscula.(ω)

Es utilitzada com a símbol:

En física, per la velocitat angular o freqüència angular.

En matemàtiques, es utilitzat com a primer nombre ordinal.

En telecomunicacions, es relaciona amb l'espectre d'una senyal contínua.

En electricitat, es la pulsació d'una senyal.

A bioquímica, s'utilitza per a indicar el nombre de carbonis de la cadena alifàtica d'un àcid gras.

-El símbol omega en majúscula. (Ω)

Es utilitzada com a símbol:

En física, per una part representa la resistència elèctrica d'un material, i per altre costat representa l'Ohm.

En estadística, representa l'espai mostral.

A les ciéncies de la computació, representa el conjunt de totes les funcions de complexitat, que són cota inferior d'una altra funció donada.

En telecomunicacions, esta relacionada amb l'espectre d'una senyal discreta. 

En la meva opinió es un símbol molt valorat per la religió cristiana, ja que té un significat molt important, dient que el Déu d'aquesta religió és l'alfa i l'omega, el principi i el final dels temps.Això demostra l'antigitat del nostre símbol.

Per a cercar més informació, clica aquí.

Advent

Temps d'advent

  
Començament: L'Advent és el començament de l'any litúrgic, i comença el diumenge següent de la festa de Jesucrist. 
Fi: Advent ve d' "adventus", o sigui, vinguda, arribada, proper al 30 de novembre i acaba el 24 de desembre. Forma una unitat amb Nadal i l'Epifania. 
Color: La litúrgia en aquest temps és morada.  
Sentit: El sentit de l'advent és avivar en els creients l'espera del Senyor. 
Duració: Dura 4 setmanes. 
 
Parts: Es pot parlar de 2 parts en l'advent:

• 1. des del primer diumenge el 16 de desembre, amb marcat caràcter escatològic, mirant la vinguda del Senyor al final dels temps;
  2. des del 17 de desembre al 24 de desembre, és l'anomenada "Setmana Santa" del Nadal, i s'orienta a preparar més explícitament la vinguda de Jesucrist, en la història del Nadal.

 En la religió cristiana, s'anomena advent el període de desembre previ a Nadal. Dura quatre setmanes que es poden marcar amb espelmes. És la preparació espiritual per a una de les festes més importants del calendari cristià.

Durant aquest període és quan es dóna menjar al tió de Nadal. En la tradició anglosaxona que s'està imposant, hi ha calendaris infantils amb xocolates que es mengen cada dia.

 La paraula de "advent" prové del llatí i vol dir "arribada". En el cas cristià, "advent" s'associa amb l'arribada del Nadal, que es correspon al naixement de Jesucrist.

 L'advent dura de 21 a 28 dies, atès que se celebren els quatre diumenges més pròxims a Nadal. Marca l'inici de l'any litúrgic a gairebé totes les confessions cristianes. Va ser iniciada per Abraham. Durant aquest període, els feligresos, terme que es refereix a persones que pertanyen a una parròquia i hi són fidels, es comencen a preparar per celebrar la commemoració del naixement de Jesucrist i per renovar l'esperança en la segona Vinguda de Crist Jesús, al final dels temps.

CORONA D'ADVENT 

Durant l'advent, en certes cultures, normalment a la cultura cristiana, tothom prepara a cada llar i a l'església una corona de flors, anomenada corona d'advent, amb quatre espelmes, una per a cada diumenge d'advent. Hi ha una petita tradició d'advent: a cada una d'aquestes quatre espelmes s'assigna una virtut que s'ha de millorar en aquesta setmana, per exemple: la primera, l'amor; la segona, la pau; la tercera, la tolerància; i, la quarta, la fe.

Clica aquí per a veure una breu explicació del temps d'advent.

Judit

JUDIT

Els israelites residents a Judea van sentir explicar el tracte que Holofernes, rei d'Assíria, havia donat a altres nacions i com havia saquejat i destruit els temples. Van decidir defensar-se; envien missatgers per tot el territori acorden ocupar tots el cims de les muntanyes més altes, i van fortificar les poblacions que s'hi aixecaven. El sacerdot de Jerusalem, Joaquim, escriu als habitants amb l'ordre d'ocupar els accessos de la muntanya per on s'entra a Judea.

Al día seguent el rei d'Assíria ordenà a tot el seu exèrcit, que era molt nombrós, que ocupessin els accessos a la muntanya i que ataquèssin als israelites. Els israelites s'estaven desmoronant davant d'aquesta multitud.

Els generals d'Holofernes propossen per a evitar la mort de molts soldats, que en lloc d'enfrontar-s'hi amb ells, que primer s'apoderin de la font que proporciona l'aigüa als israelites, de manera que quan la set els consumeixi la ciutat es rendiria. Així ho van voler fer.

Judit, filla de Merarí, una dona viuda des de feia més de tres anys, es va assabentar de la situació i mana a la seva serventa que cridi als ancians, que són les autoritats de la ciutat, i els hi diu que no està ben fet aixó de defensar-se d'aquesta manera, ja que ells deien que donarien la ciutat a l'enemic si Déu no els ajudava.

Judit li prega a Déu que ell fes que tot el poble i les seves tribus s'adonesin que ell és Deu totpoderós i que Israel no té cap altre protector. Així doncs, Judit es treu el seu vestit de viuda i es posa el vestit de festa, i es posa totes les joies de que disposa, per a atreure la mirada de qualsevol home.

Demana que li obrin la porta de la ciutat i s'en va amb la seva serventa a parlar amb Holofernes. Diu als homes assíris que troba més endevant que està fugint de la seva gent, i que ensenyarà al seu rei un camí per on podrà pujar i apoderar-se de tota la regió muntanyosa sense perdre cap home. Els assíris queden molt impresionats per la bellesa d'aquesta i la porten a la tenda on es troba Holofernes , que li agraden molt les seves paraules. Així, la dona es queda amb els enemics quatre dies, i li demana al rei que cada nit li obrissin la porta per a fer una pregària cada nit. L'últim dia, li demanen a Judit, meravellats per la bellesa i saviessa d'aquesta, que vagi a menjar amb ells, cosa que fins ara no havia fet, i ella accedeix; quan es troba allà, amb Holofernes, que no havia parat de beure contemplant la bellesa de la dona, ell es queda adormit al llit i ella li talla el cap i el guarda amb les provisións. Van sortir totes dues, ella i la serventa, com tenien de costum, per anar a la pregària.

Tornen a la muntanya fins a les portes del seu poble, on Judit mostrà el cap del rei d'Assíria, dient que el senyor s'havia valgut d'una sola dona per a fer-lo morir.

D'aquesta manera, quan els enemics veuen al seu rei queden aturdits i es crea el pànic; tothom fui per tots els camins en totes les direccions, i en veure-ho, els israelites els persegueixen. Van saquejar el campament Assíri enduguent-se un botí d'un valor incalculable. Tot el poble agraeïx a Judit el que ha fet per ells.