Judit

JUDIT

Els israelites residents a Judea van sentir explicar el tracte que Holofernes, rei d'Assíria, havia donat a altres nacions i com havia saquejat i destruit els temples. Van decidir defensar-se; envien missatgers per tot el territori acorden ocupar tots el cims de les muntanyes més altes, i van fortificar les poblacions que s'hi aixecaven. El sacerdot de Jerusalem, Joaquim, escriu als habitants amb l'ordre d'ocupar els accessos de la muntanya per on s'entra a Judea.

Al día seguent el rei d'Assíria ordenà a tot el seu exèrcit, que era molt nombrós, que ocupessin els accessos a la muntanya i que ataquèssin als israelites. Els israelites s'estaven desmoronant davant d'aquesta multitud.

Els generals d'Holofernes propossen per a evitar la mort de molts soldats, que en lloc d'enfrontar-s'hi amb ells, que primer s'apoderin de la font que proporciona l'aigüa als israelites, de manera que quan la set els consumeixi la ciutat es rendiria. Així ho van voler fer.

Judit, filla de Merarí, una dona viuda des de feia més de tres anys, es va assabentar de la situació i mana a la seva serventa que cridi als ancians, que són les autoritats de la ciutat, i els hi diu que no està ben fet aixó de defensar-se d'aquesta manera, ja que ells deien que donarien la ciutat a l'enemic si Déu no els ajudava.

Judit li prega a Déu que ell fes que tot el poble i les seves tribus s'adonesin que ell és Deu totpoderós i que Israel no té cap altre protector. Així doncs, Judit es treu el seu vestit de viuda i es posa el vestit de festa, i es posa totes les joies de que disposa, per a atreure la mirada de qualsevol home.

Demana que li obrin la porta de la ciutat i s'en va amb la seva serventa a parlar amb Holofernes. Diu als homes assíris que troba més endevant que està fugint de la seva gent, i que ensenyarà al seu rei un camí per on podrà pujar i apoderar-se de tota la regió muntanyosa sense perdre cap home. Els assíris queden molt impresionats per la bellesa d'aquesta i la porten a la tenda on es troba Holofernes , que li agraden molt les seves paraules. Així, la dona es queda amb els enemics quatre dies, i li demana al rei que cada nit li obrissin la porta per a fer una pregària cada nit. L'últim dia, li demanen a Judit, meravellats per la bellesa i saviessa d'aquesta, que vagi a menjar amb ells, cosa que fins ara no havia fet, i ella accedeix; quan es troba allà, amb Holofernes, que no havia parat de beure contemplant la bellesa de la dona, ell es queda adormit al llit i ella li talla el cap i el guarda amb les provisións. Van sortir totes dues, ella i la serventa, com tenien de costum, per anar a la pregària.

Tornen a la muntanya fins a les portes del seu poble, on Judit mostrà el cap del rei d'Assíria, dient que el senyor s'havia valgut d'una sola dona per a fer-lo morir.

D'aquesta manera, quan els enemics veuen al seu rei queden aturdits i es crea el pànic; tothom fui per tots els camins en totes les direccions, i en veure-ho, els israelites els persegueixen. Van saquejar el campament Assíri enduguent-se un botí d'un valor incalculable. Tot el poble agraeïx a Judit el que ha fet per ells.