Carnestoltes

Carnestoltes

El rei carnestoltes, és un personatge fictici carnavalesc el qual és el centre de les festes. Cada any apareix el dissabte sota l'aparença d'un animal o d'una persona, i llegeix el pregó amb el qual s'inaugura la celebració.

En el seu pregó, el rei dóna permís per passar-s'ho bé sense limitacions: és el moment de ballar i desfilar disfressat. Però el caos i la bogeria només duren fins al dimarts. Aquest dia la gent s'adona que tant desordre no és bo.

En un judici públic, el rei és declarat culpable de tot, i se'l condemna a mort. Després de llegir el seu testament, se'l crema en públic. A partir de la mitjanit del dimarts s'acaba la festa i comença la quaresma. 

Festa pagana i festa cristiana

Pagà (del llatí paganus, que significa "habitant del camp") és un concepte que es troba per primera vegada en inscripcions cristianes de principis del segle IV en l'àmbit cultural de l'Imperi romà per designar els qui en aquella època adoraven als déus i, per tant, rebutjaven o desconeixien la creença en un Déu únic que, segons la fe jueva i cristiana, s'hauria revelat en la Bíblia. És podría calificar en aquella época com a un no creient.

Encara que alguns pagans podien tenir creences filosòfiques de tipus monoteista, es diferenciaven dels jueus, cristians i musulmans que no consideraven als textos sagrats de les religions abrahàmiques com a autèntics ni rebutjaven les pràctiques tradicionals de veneració als déus, que aquestes qualificaven d'idolatria .

Llavors, la festa cristiana diriem que és la festa dels que en l'época on va aparèixer el cristianisme n'eren creients o bé deixebles, i la pagana dels qui no hi estaven d'acord amb aquesta religió.

Quaresma

La quaresma (del llatí quadragesima, o el "quarantè" dia abans de Pasqua) és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa. Comença el dimecres de Cendra i acaba el Diumenge de Pasqua.

L'objectiu de la quaresma és establir un període de reflexió i penitència en el que els cristians tinguin temps de preparar-se per la celebració de pasqua. Tradicionalment també es practica dejuni i abstinència.

Antigament aquestes eren unes pràctiques molt més esteses i extremes que en l'actualitat. Durant l'edat mitjana era habitual la prohibició del consum de carn i ous.

Avui dia el costum s'ha relaxat. Actualment, són dies de dejuni el dimecres de Cendra i el divendres Sant o divendres de dejuni. El dejuni consisteix a menjar una sola vegada al dia i una molt sòbria col·lació al matí i al vespre. A més, tots els divendres són dies d'abstinència (no menjar carn).

El dejuni durant la Quaresma es considera una manera mitjançant la qual els cristians s'identifiquen amb el patiment de Crist durant la Passió.

Dijous gras

Tradicionalment el dijous gras o dijous llarder era el primer dia del Carnaval, tot i que actualment en nombroses poblacions la festa s'ha ampliat en el nombre de dies de celebració. És tradició prendre la botifarra d'ou en aquest dia a més d'altres de semblants com la blanca o la negra. També és costum prendre truita de botifarra. A l'hora d'esmorzar, per postres o per berenar, en els carnavals més autòctons es menja la coca de llardons. 

El dijous anterior al Dimecres de Cendra, conegut, popularment, com a Dijous Gras, Jarder o Llarder, és el tret de sortida tradicional a les festes de Carnaval arreu del país. Aquest dia és costum celebrar àpats familiars que tenen per protagonista a tot tipus de menges que combinen els ous amb la carn.

Dimecres de cendra

El Dimecres de cendra és el primer dia de la Quaresma en el calendari catòlic, protestant, i anglicà. Esdevé 46 dies abans de Pasqua, es considera que la Quaresma té 40 dies de durada, ja que no es compten els diumenges. Per tant, dura 7 setmanes.

Aquest dia pot variar anualment segons se celebri la Pasqua que ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Per tant, el Dimecres de Cendra pot variar entre el 4 de febrer i el 10 de març.

La denominació prové d'època tardana (segle X), quan fou instituïda la cerimònia de la benedicció i imposició de la cendra (obtinguda per la cremació dels llorers i palmons beneïts el diumenge de Rams de l'any anterior) com a signe penitencial.

Aquest dia, que pels catòlics és dia de dejuni i abstinència, igual que el Divendres Sant, es posa la cendra als fidels que van a Missa. Segons la tradició, la cendra s'ha d'obtenir a partir de la cremació dels llorers i palmons beneïts el diumenge de Rams de l'any anterior i ha de ser imposada al cap dels fidels en forma de creu (modernament,en alguns llocs, a les mans per no embrutar-los).

La cendra és símbol de caducitat de la condició humana, signe penitencial (utilitzat des de l'Antic Testament) i de conversió, que ha de ser l'aspecte dominant durant tota la Quaresma. 

Simbolitza un ritu oriental de dolor i penitència.